Aquestes activitats d'artesania fetes amb corda, són una altra modalitat que va practicar el tio Caramelo, entre la dècada dels anys 70 i 80.
Després d'un viatge que va realitzar a la ciutat de Tarragona el 1972, on hi va veure com treballaven amb la corda fent un tipus de nus peculiar i nou per aquells temps, tan sols es va fixar en la forma del nus.
Just en arribar a Antella es va posar a practicar posant en pràctica la realització d'aquest nus.
Tub l'ocurrència de començar a fer tests per a la sortida del pati de casa seva, va realitzar dues penjadors fets amb corda de pita.
Seguidament va continuar la seva pràctica, en poc temps es va veure practicant aquesta modalitat artesanal de forma avitual.
Va veure que això hauria sortida comercial, provisionar de bastant material de corda que comprava a la botiga del tio Virginio a Antella. Ja va començar a fer aquesta feina de forma avitual, sense sortir de casa venia molts penjadors, clar el així i tot havia de treballar en l'agricultura, quan va arribar l'estiu de l'any 73 es va posar de ple practicar ja treballant cada dia tota la jornada, a la seva dona la tia Margarita, que comptava amb 35 anys d'edat se li va ocórrer portar uns penjadors a uns comerços de Xàtiva, res més ensenyar-los, els va vendre a les dues botigues, així proveir en Alzira passant el mateix, això va ser el principi de una etapa.
Després d'un viatge que va realitzar a la ciutat de Tarragona el 1972, on hi va veure com treballaven amb la corda fent un tipus de nus peculiar i nou per aquells temps, tan sols es va fixar en la forma del nus.
Just en arribar a Antella es va posar a practicar posant en pràctica la realització d'aquest nus.
Tub l'ocurrència de començar a fer tests per a la sortida del pati de casa seva, va realitzar dues penjadors fets amb corda de pita.
Seguidament va continuar la seva pràctica, en poc temps es va veure practicant aquesta modalitat artesanal de forma avitual.
Va veure que això hauria sortida comercial, provisionar de bastant material de corda que comprava a la botiga del tio Virginio a Antella. Ja va començar a fer aquesta feina de forma avitual, sense sortir de casa venia molts penjadors, clar el així i tot havia de treballar en l'agricultura, quan va arribar l'estiu de l'any 73 es va posar de ple practicar ja treballant cada dia tota la jornada, a la seva dona la tia Margarita, que comptava amb 35 anys d'edat se li va ocórrer portar uns penjadors a uns comerços de Xàtiva, res més ensenyar-los, els va vendre a les dues botigues, així proveir en Alzira passant el mateix, això va ser el principi de una etapa.
En només uns dies els estaven fent comandes de més de 10 botigues diferents, ja no tenien prou mans, i Pepe ensenya a la seva dona a fer aquest treball.
L'hivern del 77, els van cridar del Corte Inglès de València fent-una comanda de 10 penjadors, als dos dies de 20, a la quinzena d'altres. A continuació els van fer comandes de Lanas Aragon, ia la plaça rodona.
El seu fill gran amb 10 anys es va posar a practicar i sense saverlo ja estava fent aquests treballs amb l'ajuda dels seus pare, només sortir de l'escola.
El tio Caramelo amb el seu enginy, va realitzar un altre tipus de treballs amb corda, fent bosses per dona, petits testos de diferents tipus amb formes d'animals com buos, i cortines per a salons.
Aquest bonic treball el van realitzar una mica més d'una dècada a casa del tio Caramel, és clar, alternant treballant en el camp, atenent la casa, i estudiant.
Van ser uns anys de necessitat i els va venir bé per atendre les necessitats dels seus tres fills.
El seu fill gran amb 10 anys es va posar a practicar i sense saverlo ja estava fent aquests treballs amb l'ajuda dels seus pare, només sortir de l'escola.
El tio Caramelo amb el seu enginy, va realitzar un altre tipus de treballs amb corda, fent bosses per dona, petits testos de diferents tipus amb formes d'animals com buos, i cortines per a salons.
Aquest bonic treball el van realitzar una mica més d'una dècada a casa del tio Caramel, és clar, alternant treballant en el camp, atenent la casa, i estudiant.
Van ser uns anys de necessitat i els va venir bé per atendre les necessitats dels seus tres fills.
No hay comentarios:
Publicar un comentario