Des de la seva infància a estat sempre familiaritzat amb l'artesania de l'espart, el seu pare, el tio Severino tota la seva vida va realitzar treballs artesanals d'espart, més bé per necessitat, en aquella època fa més de 70 anys es feien amb espart espardenyots, útils de conreu , cabassos, folres de càntirs i ampolles, útils de muntar animals de tir i arrossegament, catifes, pesos de balança, etc ...
Tots aquests útils, necessers i calçats es realitzaven de forma artesanal a la majoria de cases de Antella i en totes les poblacions minoritàries del nostre territori de la nostra comunitat.
El concepte d'artesania en èpoques anteriors era comú, es realitzaven treballs de forma manual i artesanal summament per necessitat, si necessitaven calçat l'hi feien, o qualsevol útil necessari per treballar o necessari per a la seva vivenda.
L'espart per la seva proximitat era el material utilitzat per a la elavoracion de cada treball realitzat artesanalment pròpiament dit.
El cas citat com a exemple de l'avi Severino és el reflex d'una situació marcada per una època.
Pepe, o millor dit "El tio caramelo" en la seva infància va ajudar al seu pare juntament amb els seus germans a realitzar de forma manual treballs amb espart durant una mica més d'una dècada, fins que va començar amb la seva vida laboral com a agricultor,dedicant la major part del seu temps al seu trebai, sols practicaba amb el espart cuant necesitava algun aparei per necesitat durant tota la seua vida laboral.
Va començar a realitzar treballs artesanals d'espart de plé, quan es va juvilar, fá un poc més de 14 anys.
Actualment realitza aquesta tasca dia a dia ocupant gran part del seu temps, sempre encantat i ilusionat per realitzar aquesta feina.
Tots aquests útils, necessers i calçats es realitzaven de forma artesanal a la majoria de cases de Antella i en totes les poblacions minoritàries del nostre territori de la nostra comunitat.
El concepte d'artesania en èpoques anteriors era comú, es realitzaven treballs de forma manual i artesanal summament per necessitat, si necessitaven calçat l'hi feien, o qualsevol útil necessari per treballar o necessari per a la seva vivenda.
L'espart per la seva proximitat era el material utilitzat per a la elavoracion de cada treball realitzat artesanalment pròpiament dit.
El cas citat com a exemple de l'avi Severino és el reflex d'una situació marcada per una època.
Pepe, o millor dit "El tio caramelo" en la seva infància va ajudar al seu pare juntament amb els seus germans a realitzar de forma manual treballs amb espart durant una mica més d'una dècada, fins que va començar amb la seva vida laboral com a agricultor,dedicant la major part del seu temps al seu trebai, sols practicaba amb el espart cuant necesitava algun aparei per necesitat durant tota la seua vida laboral.
Va començar a realitzar treballs artesanals d'espart de plé, quan es va juvilar, fá un poc més de 14 anys.
Actualment realitza aquesta tasca dia a dia ocupant gran part del seu temps, sempre encantat i ilusionat per realitzar aquesta feina.
En tio Caramelo sempre li agrada innovar en les seves creacions, sempre ideant formes diferents fins i tot úniques.
Encara que la seva veritable afició està en la elaboració dels tradicionals espardenyots.
Pocs artesans de l'espart queden en tot el nostre territori a la nostra Comunitat Valenciana, que realitzen el tradicional espardenyot de forma completament artesanal de la manera més tradicional i que s'elavora per un sol artesà des de principi a fi.
"el tio Caramelo "está considerat com,
"l'últim espardenyoter"
No hay comentarios:
Publicar un comentario